"Rarament s’adquireixen qualitats de les que pots prescindir" (Algú la va dir, però no sé pas qui)
És força probable que sovint haguem pensat que hi ha moltes coses que no ens serviran mai més per res, però això rarament passa; tenim tota una vida per comprovar-ho, així que bona sort!
Cadascuna de totes les nostres qualitats constitueixen la nostra identitat; n'hi haurà que apreciarem més que d'altres, però renunciar a qualsevol d'elles, seria com renunciar a una part de nosaltres mateixos. Podem canviar la nostra naturalesa? No ho sé; el costum ha modificat moltes persones, però potser també les ha retornat, en certa manera, en contra d'elles mateixes.
Sovint només volem canviar per adaptar-nos a la societat en la que vivim; en aquests casos, canviar és falsejar-nos, negar-nos.
Potser el que sovint anomenem com, la nostra naturalesa, només és el producte de la nostra educació i de l'ambient en que ens movem. Potser la nostra naturalesa només és la genètica que ens constitueix i que s'ha demostrat que és un factor important en la nostra conducta; en aquest cas, som realment lliures de ser com som, d'adoptar l'actitud que prenem envers els altres, d'actuar com ho fem?
Actualment, l'opinió més estesa ens diu que la nostra naturalesa és una combinació d'aquests dos factors, la genètica que heretem dels nostres pares, i l'educació, conformada per tot allò que ens influencia en la vida (educació, família, amics, llibres, mitjans de comunicació, etc.).
Em sembla que ser-ne conscient ens pot ajudar a canviar si realment volem canviar.
És força probable que sovint haguem pensat que hi ha moltes coses que no ens serviran mai més per res, però això rarament passa; tenim tota una vida per comprovar-ho, així que bona sort!
Cadascuna de totes les nostres qualitats constitueixen la nostra identitat; n'hi haurà que apreciarem més que d'altres, però renunciar a qualsevol d'elles, seria com renunciar a una part de nosaltres mateixos. Podem canviar la nostra naturalesa? No ho sé; el costum ha modificat moltes persones, però potser també les ha retornat, en certa manera, en contra d'elles mateixes.
Sovint només volem canviar per adaptar-nos a la societat en la que vivim; en aquests casos, canviar és falsejar-nos, negar-nos.
Potser el que sovint anomenem com, la nostra naturalesa, només és el producte de la nostra educació i de l'ambient en que ens movem. Potser la nostra naturalesa només és la genètica que ens constitueix i que s'ha demostrat que és un factor important en la nostra conducta; en aquest cas, som realment lliures de ser com som, d'adoptar l'actitud que prenem envers els altres, d'actuar com ho fem?
Actualment, l'opinió més estesa ens diu que la nostra naturalesa és una combinació d'aquests dos factors, la genètica que heretem dels nostres pares, i l'educació, conformada per tot allò que ens influencia en la vida (educació, família, amics, llibres, mitjans de comunicació, etc.).
Em sembla que ser-ne conscient ens pot ajudar a canviar si realment volem canviar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada