Espero que aquestes dues altres frases us agradin!
"Per a tots els meus sofriments, només demano aquesta gràcia: que quan miris el Sol, el cel o les estrelles, pensis en mi" (Bernard de Fontenelle)
Reflexió: Només el Sol, la Lluna i la resta de planetes i estrelles poden ser vistos des de qualsevol indret del planeta. Potser així, sabent que hi ha quelcom que ens uneix des de qualsevol distància, l’existència pugui prendre sentit.
"El que mira fora, somia; el que mira al seu interior, desperta" (Carl Jung)
Reflexió: Els antics deien que l’home és un microcosmos, que tot el que trobem a fora o trobem a dins. Us heu fixat mai com s’assembla l’estructura d’un àtom i la del sistema solar? Curiosa coincidència... Potser cercant endins trobarem el que no hem trobat fora de nosaltres; qui sap, potser ens trobarem a nosaltres mateixos i per un cop, la vida prendrà sentit.
4 comentaris:
Hola Pol! M'han encantat les dues frases! De vegades busquem alguna cosa, alguna resposta, i no l'acabem de trobar mai... Si miréssim al nostre interior més sovint, potser tot seria molt més senzill.
Un petó i bona cap de setmana!
Perdona per haver-te saludat pel cognom, Julià!
Bones!
Molt bona la segona frase. Segurament ens caldria mirar més al nostre interior, i despertar, que moltes vegades ens fa falta.
Que vagi molt bé!
Ostres! Entenc la frase de Fontenelle
com una manera de dir-li a la persona
a qui anés dirigida que pensés en ell sempre, a tota hora,que no se'l treiés mai del cap, que visqués per ell... ¿O potser és prendre'l com a massa pretenciós?
Publica un comentari a l'entrada