Una frase que fins i tot sembla poesia:
"Som pols d'estels que l'atzar ha convocat -oh daus i lleis!- a vida intel·ligent: se'ns ha obert -o ens ha enlluernat?- l'infinitèssim i la immensitat. Ens hem matat infatigablement. Hem fet difícil la felicitat -el bé i el mal, són sols el nostre invent?- Que poc amor, per tanta llibertat!" (David Jou)
Reflexió: Pols d'estels ho som literalment; de fet tot el que veiem ha sorgit de les estrelles. Ara bé, és l'atzar el que ens ha dut a la intel·ligència? O som nosaltres mateixos sense ser-ne conscients? Realment podem afirmar, sense pretensions, que som intel·ligents? I si ho som, perquè el món és com és? No és una contradicció la suposada intel·ligència amb el món que ens envolta?
I finalment, malgrat que pugui ser contradictori amb el paràgraf anterior, el bé i el mal són sols el nostre invent? Potser Nietzsche hi estaria d'acord.
"Som pols d'estels que l'atzar ha convocat -oh daus i lleis!- a vida intel·ligent: se'ns ha obert -o ens ha enlluernat?- l'infinitèssim i la immensitat. Ens hem matat infatigablement. Hem fet difícil la felicitat -el bé i el mal, són sols el nostre invent?- Que poc amor, per tanta llibertat!" (David Jou)
Reflexió: Pols d'estels ho som literalment; de fet tot el que veiem ha sorgit de les estrelles. Ara bé, és l'atzar el que ens ha dut a la intel·ligència? O som nosaltres mateixos sense ser-ne conscients? Realment podem afirmar, sense pretensions, que som intel·ligents? I si ho som, perquè el món és com és? No és una contradicció la suposada intel·ligència amb el món que ens envolta?
I finalment, malgrat que pugui ser contradictori amb el paràgraf anterior, el bé i el mal són sols el nostre invent? Potser Nietzsche hi estaria d'acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada