Una idea de "subjecte"

"Quan, assegut a la sala de conferències, escoltava a l'aclamat astrònom, de sobte em vaig sentir inexplicablement cansat i fastiguejat, fins que, esmunyint-me, vaig sortir a fora a passejar en la mística humitat de l'aire i de la nit i, de tant en tant, aixecava el cap per a contemplar les estrelles en el silenci perfecte" (Walt Whitman)

La teoria serveix de ben poc si no l'experimentem en la nostra pròpia pell, si no la percebem, si no la sentim.
Sovint és el context el que ens fa pensar el que pensem, les situacions viscudes. Així doncs, l'experiència és una forma d'aprenentatge que ens deixa una empremta molt més profunda que no pas l'explicació teòrica. Una bona manera d'aprendre la teoria és sentir-la, fer-la teva, deixar-te impregnar per ella per tal de poder-ne concloure reflexions pertinents, com si l'haguessis viscuda, com si l'haguessis sentida, encara que realment sovint això no sigui possible plenament.
Que som sinó esperits que ens deixem impregnar per tot allò que ens interessa del que ens envolta? Axí doncs, podríem arribar a especificar una certa idea de la identitat, perquè finalment la identitat tan sols és allò que decideix sobre que escollir de l'exterior per fer-nos-ho nostre, per incloure-ho en nosaltres. Som doncs el que escollim ser de la realitat exterior? És aquest escollir el que ens personalitza? Si és que podem parlar de subjecte...