L'etern retorn?

"Vibracions dels estels; vibracions d'una naturalesa subtil que no diuen res a l'orella, però que ens porten noves d'altres mons llunyans" (Lluís Rodés)

Aparentment només són punts de llum que apareixen quan el cel s'enfosqueix (curiós fenomen que passa cada dia i que popularment se l'anomena nit), però en realitat, és la història de l'Univers que ens apareix com una pel·lícula en projecció contínua i en pantalla gegant! No podem aturar la projecció, no podem aturar la història.
Recordem que el nostre petit planeta també forma part d'aquest Univers, és a dir, que nosaltres també som personatges d'aquesta pel·lícula i que tota la nostra història queda d'alguna manera impresa en l'espai per a possibles espectadors de planetes llunyans. Que diríeu que som al capdavall? Una comèdia? Una tragèdia? Potser una tragicomèdia? Tinc la sensació que si espectadors llunyans veiessin la nostra pel·lícula, en certs moments es farien un tip de riure, en d'altres, un tip de plorar. I només espero que quan haguessin acabat de veure la pel·lícula, tinguessin ganes de tornar-la a veure una i altra vegada. Però no n'estic segur, potser ni tan sols passaria la primera selecció d'un càsting entre amics.
No crec que la rebutgessin sencera, sinó que la tallarien; com fan els editors amb un llibre, només es quedarien amb allò que els hi agrada, amb allò que creuen que "es pot aprofitar", sense adonar-se que la vida ho és tot, tant els moments "dolents" com els "bons", perquè el que considerem com a bo tan sols és una inferència d'allò que considerem com a dolent.