Podem essenciar la realitat?

"Encara que la meva ànima es trobi en la foscor, he estimat massa intensament les estrelles per sentir por de la nit" (Sarah Williams)

Aquesta frase es podria interpretar de formes molt diverses; heus-ne aquí una:
Potser la nostra vida es basa en l'absurd, es fonamenta en el buit més absolut, però a partir d'aquesta premissa, nosaltres podem donar-li un sentit (ni que sigui subjectiu). L'existencialisme diu que l'essència precedeix l'existència, és a dir, que som nosaltres mateixos els que ens elaborem la nostra essència a partir de les nostres accions, del que fem dia rere dia. Potser seria agosarat afirmar que el pensament humà només té sentit en tant que té conseqüències sobre la realitat, però hauríem de donar més rellevància a aquesta afirmació quan parlem de canviar el model en que s'estructura la societat. De ben poc serveixen les paraules si aquestes no s'acompanyen de fets conseqüents; de ben poc serveix la hipocresia que regna en la nostra societat si després nosaltres mateixos ens manifestem hipòcrites. Si no estem d'acord amb la realitat en que ens ha tocat viure, només hi ha dues opcions vàlides i justificades:

• L''assumeixes perquè hi estàs d'acord o perquè creus que no pots fer res per canviar-la.

• Procures, dins de les teves possibilitats (i aquestes poden semblar poques, però tot depèn dels objectius que ens fixem i del que estem disposats a sacrificar) modificar la realitat en tot allò que la teva consciència et dicta.