Una frase de Borges:
"Sempre que passejo en la soledat de la nit penso que la nit ens plau perquè suprimeix els detalls inútils, el mateix que fa la nostra memòria" (Jorge Luis Borges)
Reflexió: La intel·ligència no es mesura per la quantitat de coneixements que acumulem (de les feines feixugues ja se n'ocupen les màquines), sinó per la nostra capacitat de sintetitzar-lo o per recordar tan sols allò que més tard ens ha de servir. Però quin criteri emprem per decidir allò que recordem i allò que preferim oblidar? Som nosaltres racionalment els qui ho decidim o és la nostra naturalesa o els principis de la consciència els qui, inconscientment, decideixen per nosaltres?
D'altra banda, sempre podríem dubtar de si realment hi ha detalls inútils, ja que exceptuant les repeticions, tot detall forma part de la realitat. En qualsevol explicació sobre un fet, podem quedar -nos tan sols en allò que ens resulta més útil per recordar la resta, però sense aquesta resta, l'explicació queda incompleta, inconsistent, li falta quelcom...
"Sempre que passejo en la soledat de la nit penso que la nit ens plau perquè suprimeix els detalls inútils, el mateix que fa la nostra memòria" (Jorge Luis Borges)
Reflexió: La intel·ligència no es mesura per la quantitat de coneixements que acumulem (de les feines feixugues ja se n'ocupen les màquines), sinó per la nostra capacitat de sintetitzar-lo o per recordar tan sols allò que més tard ens ha de servir. Però quin criteri emprem per decidir allò que recordem i allò que preferim oblidar? Som nosaltres racionalment els qui ho decidim o és la nostra naturalesa o els principis de la consciència els qui, inconscientment, decideixen per nosaltres?
D'altra banda, sempre podríem dubtar de si realment hi ha detalls inútils, ja que exceptuant les repeticions, tot detall forma part de la realitat. En qualsevol explicació sobre un fet, podem quedar -nos tan sols en allò que ens resulta més útil per recordar la resta, però sense aquesta resta, l'explicació queda incompleta, inconsistent, li falta quelcom...
1 comentari:
Bonita cita de Borges.
Siempre he creído que los recuerdos están unidos a las emociones y que son estas las que discriminan o almacenan los recuerdos, quizás por eso tendemos a no recordar aquello que nos deja indiferentes. La etimología de la palabra “recuerdo” que proviene del latín “recordari”, “re” (de nuevo) y “cordis” (corazón) evoca que recordar es volver a sentir algo ya que significa: volver a pasar por el corazón. Es reproduciendo la emoción que aflora el recuerdo. Supongo que Borges se refiere a esos detalles inútiles que ninguna emoción despiertan en nosotros y que por lo tanto no dejan recuerdo alguno.
Publica un comentari a l'entrada