Dues frases relacionades que ens parlen sobre la indiferència de l'Univers; la primera de John Hughes Holmes; la segona de Stanley Kubrick:
"L'univers no és ni hostil ni amistós. És simplement indiferent" (John Hughes Holmes)
Reflexió: El bé i el mal sols prenen sentit en la consciència humana. Fora d'ella, són irrellevants. A l'Univers tan li fa que ens "carreguem el planeta" (perquè una cosa és carregar-se el planeta literalment i l'altra fer-lo inhabitable per nosaltres) o que desaprofitem el nostre potencial, ell seguirà, transformant-se si, però seguirà.
"El fet més terrorífic de l'Univers no és que sigui hostil sinó que sigui indiferent; però si som capaços d'assimilar aquesta indiferència i acceptar els reptes de la vida dins dels límits de la mort, sense importar quant mutables l'home els pugui fer, la nostra existència com espècie pot tenir un significat i una realització genuïnes. No importa quant vasta sigui la foscor, nosaltres hem d'aportar-hi la nostra pròpia llum" (Stanley Kubrick)
Reflexió: Davant la indiferència de l'Univers, hom podria estar temptat d'adoptar un punt de vista igualment indiferent amb la vida, però açò equivaldria a desaprofitar-la i fins i tot a menysprear-la. Hem de fer-nos infinits dins dels límits de la mera raó. La raó no està prou aprofitada: podríem complementar la nostra perspectiva d'un mateix coneixement amb d'altres perspectives d'aquest mateix coneixement. Com a exemple, podríem servir-nos de les diferents maneres de percebre dels éssers vius; no tot és veure i fins i el nostre veure està limitat...
Com a conclusió doncs: Veure una mateixa cosa des de diferents perspectives seria la forma més adient per copsar-ne llur significat complet.
"L'univers no és ni hostil ni amistós. És simplement indiferent" (John Hughes Holmes)
Reflexió: El bé i el mal sols prenen sentit en la consciència humana. Fora d'ella, són irrellevants. A l'Univers tan li fa que ens "carreguem el planeta" (perquè una cosa és carregar-se el planeta literalment i l'altra fer-lo inhabitable per nosaltres) o que desaprofitem el nostre potencial, ell seguirà, transformant-se si, però seguirà.
"El fet més terrorífic de l'Univers no és que sigui hostil sinó que sigui indiferent; però si som capaços d'assimilar aquesta indiferència i acceptar els reptes de la vida dins dels límits de la mort, sense importar quant mutables l'home els pugui fer, la nostra existència com espècie pot tenir un significat i una realització genuïnes. No importa quant vasta sigui la foscor, nosaltres hem d'aportar-hi la nostra pròpia llum" (Stanley Kubrick)
Reflexió: Davant la indiferència de l'Univers, hom podria estar temptat d'adoptar un punt de vista igualment indiferent amb la vida, però açò equivaldria a desaprofitar-la i fins i tot a menysprear-la. Hem de fer-nos infinits dins dels límits de la mera raó. La raó no està prou aprofitada: podríem complementar la nostra perspectiva d'un mateix coneixement amb d'altres perspectives d'aquest mateix coneixement. Com a exemple, podríem servir-nos de les diferents maneres de percebre dels éssers vius; no tot és veure i fins i el nostre veure està limitat...
Com a conclusió doncs: Veure una mateixa cosa des de diferents perspectives seria la forma més adient per copsar-ne llur significat complet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada